El mapa de la Terra segons Facebook

Paul Butler, un noi en pràctiques al Facebook, ha volgut plasmar gràficament la influència de les fronteres polítiques i la geografia en les amistats establertes entre milions de parells d'usuaris en aquesta xarxa social.

El resultat és espectacular. Els contorns dels continents s'intueixen clarament i les línies corbes més destacades estableixen quines ciutats estan més "relacionades" entre sí. D'altra banda aquelles àrees del planeta (la Xina i la zona central de l'Àfrica) on Internet té molt poca presència desapareixen del mapa resultant.

Laura Ribes
Aulapars.com

De .cat a .bcn

Segons informa el diari El País el ICANN, l'organisme que autoritza i gestiona els dominis de Internet, està debatint aquests dies l'aprovació de centenars de nous dominis que s'afegirien als 20 existents fins ara.

Els darrers dominis aprovats van ser el multiplataforma .tel, i el .cat per a webs d'àmbit cultural català. Però curiosament ara les grans ciutats volen tenir el seu propi domini, i així per anar a webs de gestió ciutadana de la ciutat de Barcelona podríem tenir el domini .bcn, .madrid per a Madrid, .nyc per a Nova York, etc...

Lluvia de peticiones para nuevos dominios en la Red

Laura Ribes
Aulapars.com

HTML5: Futur immediat?

S'està parlant molt de la nova versió de l’HTML. Segurament la més revolucionaria de les últimes. L’HTML5.

Com sempre, algunes etiquetes queden desfasades i en venen altres de noves i en concordança amb les noves necessitats.

Novetats del nou HTML5 segons la Wikipedia:

HTML 5 estableix una sèrie de nous elements i atributs que reflecteixen l'ús típic dels llocs web moderns. Alguns d'ells són tècnicament similars a les etiquetes <div> i <span>, però tenen un significat semàntic, com ara <nav> (bloc de navegació del lloc web) i <footer>. Altres elements proporcionen noves funcionalitats a través d'una interfície estandarditzada, com els elements <audio> i <video>. També presenta millores en l'element <canvas>.

Alguns elements de HTML 4.01 han quedat obsolets, incloent elements purament de presentació, com <font> i <center>, ja que els efectes són manejats pel CSS. També es dóna èmfasi en la importància de l'scripting DOM per al comportament de la web.

L’HTML5 és molt més que això. Se’n parla com si fos uns substitut del Flash. És una polèmica emergent sobretot des de l’anunci d’Apple de no permetre Flash en els seus productes IPhone i IPod. Comenten els d’Apple que les aplicacions programades en Flash consumeixen massa bateria.

Bé, sigui com sigui, les esperances en l’HTML5 son totals. Fins i tot des d’Adobe (propietari de Flash), els quals ja han anunciat (i està en fase beta) el nou Adobe Edge, el qual generarà codi HTML, Javascript i CSS que, diuen, s’acostarà a les aplicacions Flash.

L’HTML5, a part de permetre classificar més adequadament el contingut, també permetrà una millor interacció entre el javascript, l’HTML i el CSS. Això últim caldrà que els webmasters dedicats al disseny web ho tinguin seriosament en compte. I parlo en futur perquè l’HTML5 encara li queda recorregut per a que s’estabilitzi i es converteixi en l’estàndard general. Per començar, molts navegadors encara no el tenen aplicat o ben aplicat.

Pep Aguilà Usart
Aulapars.com - Disseny web Barcelona

Diaspora

Des de ja fa temps no passa cap dia sense que els mitjans de comunicació presents a la xarxa publiquin una notícia sobre "Facebook". Si no és a la secció de tecnologia ho és a la secció de cinema. Quan un adolescent parla de "connectar-se" està referint-se, molt probablement, a iniciar sessió al Facebook, també anomenat FB.

Darrerament, però, Facebook és present també a les notícies de primera plana pels problemes derivats de la seva política de privacitat de dades. A partir d'aquí era qüestió de poc temps que sorgís la competència. "Diaspora" és un web social alternativa que es presenta com a codi obert i que dona a l'usuari el control total de les seves dades. De moment la plataforma es troba en fase de testeig.

Laura Ribes
Aulapars.com

Community manager, la professió del futur

Fa uns mesos va aparèixer aquest anunci a la xarxa: Fanta donarà l'oportunitat a milers de joves espanyols de convertir-se en community manager. Per a participar en aquesta aventura només és necessari tenir entre 18 i 30 anys.

Una es pregunta, com pot ser que tot s'hagi mogut tan ràpid i com s'adapten els treballs de tota la vida a les noves tecnologies. L’imatge ho és tot, ja ho deien les nostres mares quan érem petits. Arregla't, sempre net, gens de crestes ni piercings si vas a buscar treball i, molt menys, si vols dedicar-te a les vendes o vols donar una imatge concret.

Això, traslladat al SXXI, ho podríem anomenar Community Manager. Però la diferència, és que l'important, no és el teu aspecte físic, sinó el de l'empresa per a la qual treballes. El teu pot estar fet una “piltrafa”, que si fas bé el teu treball a ningú li importarà perquè segurament ningú et veu. Veuen el teu treball, però no a tu. El Community manager és la persona encarregada de crear, gestionar i dinamitzar una comunitat d'usuaris a Internet. El que seria un bon comunicador. Un titular adequat, en el moment adequat i en la xarxa social adequada pot ser la clau. Pot ser el detonant. El Community manager és un artista, me l’imagino com el tiu que col·loca estratègicament totes les fitxes del domino i en el moment adequat fa caure la peça. Per a dominar les xarxes cal haver crescut amb elles. És per això que l'anunci de Fanta està dedicat a nois no majors de 30 anys. Les xarxes socials van néixer l'any 1996 . Qui ara té 30 anys, va néixer el 1980, això significa que el 1996 tenia uns 16 anys. Els justs per a entrar en aquest món, els altres ja van néixer enganxats a Internet. En saben més que qualsevol publicista diplomat de més de 50 anys. És trist, però és així. És la professió del futur i qui té més de 30 anys o s’espavila o ja s'està buscant un Community Manager que li dugui els temes.

Imma Sust
Executiva de comptes d'Aulapars.com

Sopant amb el Web 2.0

Fa uns dies, tot sopant, ens preguntàvem entre un grup d’amics el significat del Web 2.0. Què era concretament? Hi va haver tantes definicions com gent al sopar.

Web 2.0? I per què 2.0? Jo tenia clar què significa per a mi el web 2.0 però no sabia exactament si el què jo creia s’acostava a la definició oficial o oficiosa. De fet, hi alguna definició concreta del web 2.0?. La sensació que tenia és que no. Que el seu significat ha anat evolucionant paral·lelament a la seva popularitat.

Per a mi el web 2.0 és un canvi en el comportament general dels websites. Un canvi que s’ha produït de forma poc sobtada i que ha afectat principalment la forma d’interactuar. Poc a poc els websites es van alimentant cada vegada mes del contingut i aplicacions d’altres websites i, a la vegada, ofereixen el seu contingut i aplicacions per a que altres websites se’n puguin beneficiar. Actualment no ens sorprèn poder oferir el contingut del nostre web en forma de Feeds (RSS), integrar una aplicació del Facebook o un vídeo del youtube.

Podríem resumir la meva primera definició de la següent manera: El web 2.0 remet a l’augment d’interacció entre els websites i els usuaris d’aquests. Queda clar que la interacció és recíproca. Per tant, si posem l’exemple concret del contingut; el meu website ofereix contingut a altres websites, s’alimenta de contingut d’altres websites, ofereix contingut a l’usuari i permet que l’usuari augmenti aquest contingut.

Anem a veure què diu la Wikipedia sobre el web 2.0:

El terme Web 2.0 (emprat des del 2006 fins a l’actualitat) s’associa habitualment amb les aplicacions web que faciliten la compartició interactiva d’informació, el disseny centrat en l’usuari i la col·laboració dins el World Wide Web. Alguns exemples del Web 2.0 serien les comunitats basades en web, les xarxes socials, els llocs de compartició de vídeos, els wikis i els blocs. Un lloc Web 2.0 permet als seus usuaris interactuar amb altres usuaris o canviar el contingut del lloc; en front dels llocs web no interactius on els usuaris es limiten a mirar passivament la informació que se’ls proporciona.

El concepte Web 2.0 va ser esmentat per primer cop per O'Reilly Media el 2004,[1] referint-se a la percepció que la segona generació de la Web es basava en comunitats i en serveis d'allotjament (hosting en anglès), com ara els espais web de treball en xarxa,[2] les wikis, i Folksonomy folksonomies[3] que faciliten la col·laboració i en el fet de compartir entre usuaris espais per a fotografies, textos i vincles amb altres "llocs Web" (Web-sites), els tres exemples més clars són Flickr,[4] del.icio.us[5] i Youtube. O'Reilly Media va titular una sèrie de conferències al voltant d'aquest concepte i des d'aleshores ha estat àmpliament adoptat.

Encara que el terme suggereix una nova versió de la Web, no fa referència a una actualització o evolució d'Internet o de la tecnologia específica de la World Wide Web, però sí que es refereix als canvis que es fan en l'ús de la plataforma. D'acord amb Tim O'Reilly,[6] "Web 2.0 és la revolució del negoci en la indústria dels ordinadors causat per la mobilitat de la plataforma d'Internet, i un intent d'entendre les regles per a l'èxit sobre el que és nou a la plataforma"[7] La web 3.0, suggerida per analogia, seria la web semàntica o intel·ligent, que selecciona els continguts d'acord amb les preferències de l'usuari alhora que en permet la interacció.

Bé, pel què veig la meva primera definició no era del tot encertada. El què diu la Wikipedia inclou més aspectes i dóna més importància a la interacció amb l’usuari.

De totes formes, em quedo amb el nom O'Reilly, que és qui va batejar aquesta evolució lògica.

Pep Aguilà
Aulapars.com